Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
bacora
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit (ateny un metre de llargada).
Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
Els lamniformes: taurons de sorra, pelegrins i afins
Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta anal si bé les…
vespa

Vespula germanica
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la…
lleó marí

Lleó marí
© Fototeca.cat -Corel
Mastologia
Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids.
Són animals de cos fusiforme que atenyen fins a 2,5 m de llargada, amb el cap arrodonit, proveït d’orelles curtes i ben separat del cos pel coll tenen potes posteriors, les quals, bé que acaben en aletes, es poden girar cap endavant per tal de facilitar llur avançament per terra El lleó marí del sud Otaria byronia ateny 2,5 m de llargada i pesa més de mitja tona Habita a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’estret de Magallanes, i al Pacífic, fins al Perú viu en grups familiars d’uns 6-20 individus, manats per un mascle vell, en règim polígam El lleó marí de…
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció,…
àmfora

Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’…
Dofí comú
Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…
