Resultats de la cerca

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou…

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina , era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i…

La seva obra principal és Istoria della Compagnia di Gesù 1650-73 Publicà biografies d’alguns jesuïtes i tractats de literatura, de ciències naturals i d’espiritualitat Fou defensor de Galilei després de la condemna d’aquest És considerat un dels clàssics italians

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…

Fou fundada a Roma el 1603 per Federico Cesi per a l’estudi de les matemàtiques, les ciències naturals i la filosofia Galileo Galilei en fou membre Desaparegué el 1630 Fou restablerta el 1801 El 1870 es desdoblà en Pontificia Accademia delle Scienze i en Reale Accademia Nazionale dei Lincei aquesta darrera fou incorporada a l’Accademia d’Italia el 1939 Reconstruïda el 1944, es divideix en dues classes la de física, matemàtiques i ciències naturals i la de filosofia, història i filologia, amb 72 membres cadascuna La seva biblioteca conté 467 347 volums Edita 9 publicacions…

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Es formà al costat de Piero Vettori, i s’interessà per la música de l’antiga Grècia Les seves investigacions i els seus escrits foren molt influents a l’origen de la monodia acompanyada i de la primitiva òpera Entre el 1567 i el 1573 escriví el tractat De modis musicis antiquorum libri IV , que s’ha conservat manuscrit i en el qual es descriuen per primer cop els modes grecs o tonoi També publicà el llibre Discorso sopra la musica antica e moderna Venècia, 1602 Entre els anys 1572 i 1581 mantingué una correspondència molt interessant amb Vincenzo Galilei i altres membres de la…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’…