Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
sexe
Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…
somatoplasma
Biologia
Plasma de les cèl·lules somàtiques, encarregat de les funcions vegetativa i de relació.
És oposat al germinoplasma , encarregat de produir gàmetes
celoma
Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…
codials
Botànica
Ordre d’algues verdes, de tal·lus sifonat i de parets primes, ramificat en forma de pinzellets ( Bryopsis
) o d’una manera intricada fins a formar cordons esponjosos dicòtoms o boles buides voluminoses ( Codium
).
Són de vida marina i presenten gametòfits diploides i gàmetes fortament heterogàmics
cutlerials
Botànica
Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, amb frondes formades per reunió lateral d’eixos polístics de naixement tricotàl·lic.
Originen gàmetes fortament anisògams, tots nedadors La cutlèria n'és el gènere més conegut a la Mediterrània
escitosifonals
Botànica
Ordre de la classe de les feofícies, constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
Les cèllules tenen un sol plast parietal Hi ha isogàmia i anisogàmia, i sovint també partenogènesi dels gàmetes
impressió genètica
Biologia
Fenomen pel qual els gens tenen una diferent expressió en l’individu d’acord amb el sexe del progenitor del qual s’hereten.
És degut a modificacions epigenètiques Es produeix durant la formació dels gàmetes, i afecta un nombre relativament reduït de gens
monoploide
Biologia
Dit de l’individu les cèl·lules del qual són haploides malgrat que pertanyi a una espècie normalment diploide.
Prové de gàmetes femenins no fecundats que s’han desenvolupat per partenogènesi, i és corrent en insectes i en plantes conreades
anteridi
Anatomia vegetal
Gametangi masculí, productor dels espermatozoides o anterozoides.
En els tallòfits és unicellular, i a les arquegoniades briòfits i pteridòfits consta d’una coberta pluricellular estèril que protegeix el teixit interior formador dels gàmetes