Resultats de la cerca

Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

Fitxà pel RCD Espanyol l’estiu del 1976, procedent del River Plate Jugà dues temporades amb l’equip blanc-i-blau 1976-78 i disputà 27 partits de Lliga Posteriorment jugà al Cerro Porteño i al Palmeiras Fou 78 vegades internacional amb Paraguai i es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979

Aquests eren representats per Valentí Castanys, cap als anys trenta, com a quatre gats antropomòrfics, similars al llavors popular gat Fèlix, també conegut per “gato perico” o “periquito” per la seva característica d’animal parlant

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El hombre que…