Resultats de la cerca

Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de Frontí, i entre…

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del…

Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaron los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca

És autor de Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los nobilísimos y excelentísimos vizcondes, condes y duques de Cardona 1665

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes

Foragitat de casa, visqué errant pel desert Pare dels ismaelites, Mahoma el collocà al cap de la seva genealogia Segons l’islamisme, ajudà Abraham en la construcció de la Meca

Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…

L’art medieval, interpretant-la a través de la genealogia evangèlica de Jesús, la transformà en l'arbre de Jessè, i la llegenda i l’art popular la concretaren en la vara florida de sant Josep

Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita