Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
delta de Dirac
Matemàtiques
Funció simbòlica δ(x) que permet de representar formalment les transformacions funcionals idèntiques com a transformacions integrals.
L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz
multicopista
Tecnologia
Màquina amb la qual hom pot obtenir còpies d’un document o un text a partir d’un clixé o un full especial.
En desús des de la generalització dels ordinadors personals i els programes d’autoedició, n'hi havia tres tipus principals de ciclostil o multicopistes per sistema de matriu, les impressores òfset d’oficina òfset i les multicopistes d’alcohol Hom emprava com a suport impressor un full de paper cuixé on el text era mecanografiat amb una tinta especial
bé de luxe
Economia
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.
En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l’elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu El concepte de generalització del comportament dels consumidors, respecte als béns de luxe, concepte essencialment subjectiu, resta limitat pel concepte de sobirania del consumidor i per la imperfecció del mercat, així com del seu coneixement
andante
Música
Indicació de tempo moderat, entre l'adagio i l'allegro.
Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante
Laurent Schwartz
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Professor d’anàlisi i de càlcul diferencial i integral, creà la teoria de les distribucions, que constitueix una generalització de les nocions de funció i d’utilitat per a la matemàtica aplicada És autor de Théorie des distributions 1950-51 i Méthodes mathématiques de la physique 1955 Doctor honoris causa per les universitats de Humboldt 1960, Tel-Aviv 1981 i Atenes 1993, entre d’altres, el 1950 li fou atorgada la medalla Fields
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
àbac
Matemàtiques
Per generalització, a l’edat mitjana, llibre que ensenyava a calcular, i la mateixa ciència matemàtica.
Amb a quest nom, a Ripoll, a mitjan segle XI fou redactat en llatí un tractat important, obra del monjo Oliba
hipergeomètric | hipergeomètrica
Matemàtiques
Dit de la sèrie, estudiada per Euler i Gauss, que constitueix una generalització de la geometria.
potència
Matemàtiques
Donats un nombre a
, anomenat base
, i un nombre natural n
, anomenat exponent
, producte
a n
de n
factors iguals a a
, és a dir,
.
Hom generalitza la noció de potència al cas en què l’exponent és un enter negatiu, mitjançant la fórmula a -n =1/a n , i al cas en què l’exponent és un nombre racional, mitjançant la fórmula La generalització al cas que l’exponent sigui un nombre real qualsevol té lloc mitjançant la funció exponencial , i en el cas que l’exponent sigui un nombre complex, mitjançant la fórmula de De Moivre Les propietats més importants de les potències són