Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
Registre geològic de fenòmens astronòmics
Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…
Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Interior del Museu Geològic del Seminari de Barcelona
© Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu
Museu de geologia, fundat el 1874.
Té la seu al Seminari Conciliar de Barcelona És especialitzat en paleontologia conté 42 000 unitats taxonòmiques Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzades en geologia i topografia, de Catalunya i de l’Estat espanyol Actualment, collabora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Geologia
Organisme de la Generalitat de Catalunya que entrà en funcionament l’1 de febrer de 2014, en substitució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.
Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors
Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
Projecte nascut l’any 1999 d’un conveni de col·laboració entre el departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la finalitat de servir de marc de referència en la presa de decisions per a la gestió del territori.
És una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que, en conjunt, testimonien l’evolució geològica del territori català, alhora que contribueixen a preservar aquest patrimoni Compta amb l’aportació de dades i coneixements d’especialistes de tot Catalunya, els quals han collaborat en la recopilació i la síntesi d’informació dels afloraments especialment rellevants del país L’IEIGC ha organitzat els continguts digitalment, juntament amb les delimitacions cartogràfiques i la fitxa descriptiva de cadascun dels Espais d’Interès Geològic inventariats
península Ibèrica

Mapa geològic de la Península Ibèrica
© Fototeca.cat
Península
Península del SW d’Europa, situada entre la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…
Progeo
Geologia
Nom amb què és coneguda l’Associació Europea per a la Conservació del Patrimoni Geològic, organisme creat el 1991 amb el propòsit de promoure la protecció dels espais d’interès geològic i geologicopaisatgístic d’arreu d’Europa.
És una associació oberta a tots els interessats en la geoconservació El seu consell executiu inclou membres de gairebé tots els estats europeus Entre els seus objectius es troba el d’informar la societat de la importància del patrimoni geològic, organitzar i participar en tots els aspectes de la ciència, legislació, gestió i interpretació que siguin rellevants per a la geoconservació, i elaborar un catàleg d’espais d’especial interès geològic d’Europa integrable a les llistes del patrimoni mundial
geoconservació
Geologia
Gestió planificada destinada a la conservació i protecció del patrimoni geològic.
Per patrimoni geològic s’entén el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada Els testimonis d’aquests processos són les roques, les seves estructures i la seva disposició en el medi natural, la conservació dels quals és important per a assegurar-ne el futur ús com a recurs científic i cultural
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…