Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
afinitat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
proporció divina
Matemàtiques
Proporció a/b
=Φ, on Φ és el nombre d’or
.
Aquesta proporció ha estat emprada al llarg de la història de la geometria i de l’arquitectura Pacioli, Leonardo da Vinci, etc, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals pentàgons, decàgons, etc
càlcul diferencial
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica, i, més concretament, de l’anàlisi infinitesimal, que tracta de totes les qüestions relacionades amb els conceptes fonamentals de derivada (ordinària o parcial) i de diferencial d’una funció.
Hom el considera com una teoria conceptual estesa també com a tècnica de càlcul que permet de traduir les propietats geomètriques i físiques de l’espai en forma analítica, independentment del sistema de coordenades concret al qual hom ha referit l’espai
albedo
Física
Coeficient de reflexió que caracteritza l’eficàcia d’un reflector de neutrons en un reactor nuclear.
És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1
geoplà
© fototeca.cat
Matemàtiques
Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el sentit més ampli).
Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques
Jordi Serra i Moragas
© Fototeca.cat
Serra
Ceramista.
El 1960 entrà al taller familiar Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat
A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom
A Íllici Alcúdia d’Elx, un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana
mètode de Smirnov i Kolmogorov
Matemàtiques
Mètode estadístic consistent a arribar a caracteritzar la igualtat de dues poblacions estadístiques mitjançant l’estudi de dues respectives distribucions empíriques, obtingudes en mesurar una mateixa característica en dues mostres d’igual grandària de les respectives poblacions.
NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques
Alberto Magnelli
Pintura
Pintor italià.
Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra