Resultats de la cerca

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia

Músic al servei de Francisco de Zúñiga i Avellaneda, és autor del Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas 1547, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, obra important per les fantasies i glosses de cançons castellanes i cançons neerlandeses, i Musisdicatum sd, collecció de motets, villancicos , romances, cançons, fantasies i sonates per a viola

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit

Exercí la professió a Barcelona És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de glosses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia

El lèxic Suda li atribueix el recull de Glosses , en tres llibres, i quatre llibres de Poesies diverses Hom conserva d’ell l’inici de cants dedicats als déus en metres lírics i alguns fragments èpics, així com vuit epigrames, que formen part de l' Antologia palatina Actualment, tres composicions pertanyents al gènere anomenat technopaegnia són considerades obra d’aquest poeta erudit, i també rar i difícil pel lèxic que empra

Documentada des del 2300 aC, és coneguda gràcies a una sèrie de texts hurrites escrits en un sillabari especial derivat del sumerioaccadi tauletes d’Al-Amārna, Boǧazköy i Mari o en el cuneïforme alfabètic d’Ugarit i, així mateix, en diverses glosses Boǧazköy i noms propis Alalaḫ, Nuzi, Babilònia, etc documentats en texts no hurrites Es tracta d’una llengua aglutinant, de sufixos no empra prefixos, amb partícules associatives i dotada d’un complex sistema verbal

Participà en les guerres d’Itàlia i de Flandes Adscrit a l’Escuela Salmantina, abans de morir ordenà que els seus escrits fossin cremats Els que no ho foren formen les seves Obras 1625 dels sonets, les elegies, les glosses i les cançons, que revelen l’assimilació de les obres de Petrarca i de Garcilaso, alguns són escrits, destrament, en italià Una Carta al maestro Ambrosio de Morales sobre el hablar y pronunciar la lengua española mostra el pensament humanístic de l’autor

La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la paleografia