Resultats de la cerca

Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1929 edició núm 1  Pellícula Wings de W Wellman Director Frank Borzage per Seventh Heaven i Lewis Milestone per Two Arabian Knights Actor principal Emil Jannings per Thee Way of all Flesh i The Last Command Actriu principal Janet Gaynor per Seventh Heaven , Street Angel i Sunrise 1930 edició núm 2 Pellícula Broadway Melody de H Beaumont Director Frank Lloyd per The Divine Lady Actor principal Warner Baxter per In OId Arizona Actriu principal Mary Pickford per…

Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven  1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under Suspicion 2000…

Després d’escriure unes quantes novelles, illustracions iròniques d’ambients anglosaxons Afternoon Men , 1931, es dedicà, a partir del 1936, a escriure articles per al Daily Telegraph i altres diaris El 1948 publicà la biografia John Aubrey and his Friends , i amb la novella A Question of Upbringing 1951 començà la seva sèrie The Music of Time , història social contemporània en dotze volums, entre els quals Hearing Secret Harmonies 1975 i A Dance to the Music of Time 1976 The Strangers all are Gone 1982 completa quatre volums d’autobiografia iniciada amb Infants of Spring 1976

Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983

Aprengué l’ofici amb Rex Ingram i realitzà el seu primer llargmetratge, COD , el 1932 Posteriorment dirigiria The Edge of the World 1937 o The Thief of Bagdad 1940, però donaria els seus millors fruits creatius a partir de l’associació professional que establí amb Emeric Pressburger en títols com The Life and Death of Coronel Blimp 1943, A Matter of Life and Death 1946, Black Narcissus 1947, The Red Shoes 1948, Gone to Earth 1950, The Tales of Hoffmann 1951 o Peeping Tom 1960 El 1975 publicà la novella The Waiting Game i el 1982 rebé el Lleó d’Or de Venècia al conjunt de la seva…

De nen ja havia treballat en diverses obres teatrals i musicals Debutà al cinema amb un petit paper a Death Collector 1976 La seva intervenció a Raging Bull 1980, de MScorsese, reactivà la seva carrera en ésser nominat a l’Oscar Actuà a I'm Dancing as Fast Can 1981, Dear Mr Wonderful 1982, Once Upon a Time in America 1984, Man on Fire 1987 i Lethal Weapon 2 1989 Amb Good Fellas 1990, de Scorsese, guanyà l’Oscar Entre els seus films posteriors cal destacar Home Alone 1990, Lethal Weapon 3 1991, Home Alone 2 1992, A Bronx Tale 1993, Casino 1995, 8 Heads in a Duffel Bag 1997, Gone…

El 1989 ingressà a la companyia Lanònima Imperial El 1990 s’establí a Londres per ampliar la seva formació, i el 1992 entrà a formar part de la Rambert Dance Company, de la qual fou membre fins el 2004 Per a aquesta companyia creà també diverses coreografies Three Gone, For Left Standing 1998, 21 2002, E2 7SD2004 2004, que guanyà el premi The Place, Irony of Fate 2005 i Curious Conscience 2005, guardonada amb el Choo San Goh Award El 2006 guanyà el premi internacional Guglielmo Ebreo de coreografia independent per Soledad Aquest mateix any fundà la Bonachela Dance Company , amb…

Tocà professionalment des dels setze anys, i a partir del 1930 ho feu a Nova York, on formà part de les orquestres de Teddy Hill i Fletcher Henderson, entre d’altres El 1936, a Chicago, fundà la seva pròpia banda destaca el solo que enregistrà de la interpretació d' After You’ve Gone L’any 1941 entrà a l’orquestra de Gene Krupa, fet que el convertí en un dels primers negres que entraren en un grup musical de blancs Eldridge fou el trompetista més innovador de l’anomenat "període swing " Considerat el pas estilístic següent a L Armstrong, s’inspirà també en els saxofonistes Benny…

Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000,  Promise Me 2006,  Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi internacional…

Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i acompanyant, i en els…