Resultats de la cerca

Jugà al CE Europa 1921-25, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió de la Copa d’Espanya de l’edició 1922-23 En deixar l’equip gracienc jugà sis temporades amb l’Iberia SC de Saragossa 1925-31, les tres darreres a segona divisió Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922

Conegut com Bestit II , jugà de centrecampista amb l’Europa Formà part de l’equip gracienc que participà en la primera edició del Campionat de Lliga 1928-29, coincidint amb el seu germà Carles, i jugà dues temporades més a primera En total disputà 37 partits i marcà 18 gols La temporada 1932-33 jugà amb el Real Madrid Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1931

Format al Tennis Taula Tona, també jugà a l’Orfeó Gracienc, l’Epic de Terrassa, el Bagà, el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala i el Tramuntana de Figueres Fou campió de Catalunya individual 2003, 2004, 2005, de dobles 1999, 2000, 2001, 2007, 2009, dobles mixtos 1997 i per equips amb el Bagà 1998 i el CER l’Escala 2000 Fou campió d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1997, 1998

Jugava de mig ala i també de defensa La dècada de 1920 milità a l’Espanya, el Gràcia i el Terrassa Amb l’equip gracienc aconseguí l’ascens a la primera categoria del Campionat de Catalunya la temporada 1923-24 i actuà amb el Terrassa la campanya 1927-28, també a la màxima categoria del futbol català Formà un cop amb la selecció catalana 1924, en un partit disputat a Sarrià contra l’Espanyol, en homenatge a l’exjugador espanyolista Loredo

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc