Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Guilin
Vista de Guilin, ciutat de la Xina sud-oriental
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat
Daurel e Beton
Cançó de gesta occitana relacionada amb el cicle carolingi, de la qual resten els 2200 primers versos.
Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu
Wuzhou
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Xi Jiang amb el Gui Jiang, és un important port fluvial i un centre comercial Té indústries tèxtils, químiques, del calçat, del cristall, de refinatge de sucre, etc El seu nom tradicional 589-1946 fou Cang Wu o Ts’ang-wu La ciutat experimentà un creixement extraordinari amb l’establiment de plantes químiques productes farmacèutics i àcid sulfúric entre el 1920 i el 1930, que foren destruïdes durant la guerra sinojaponesa 1937-45
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
microraptor
Zoologia
Espècie fòssil de dinosaure amb ales i plomes.
El 2003 es publicà la troballa d’un fòssil de dinosaure amb plomes i ales que li devien permetre volar Aquest dinosaure, Microraptor gui , hauria tingut quatre ales amb plomes, una cua molt llarga, les urpes afilades i mesuraria prop de 77 cm de llarg El fòssil és molt important perquè podria explicar una qüestió pendent per a la paleozoologia com van aprendre a volar els ocells Una de les hipòtesis més defensades és que els dinosaures començaren a desenvolupar l’habilitat de planejar Aquesta troballa se suma a l’anterior, de l’arqueòpterix, un altre fòssil de dinosaure alat amb plomes
Jean-Marie-Célestin Douais
Historiografia
Historiador.
Fou bisbe de Beauvais 1899-1915 i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà L’inquisition en Roussillon 1892 i L’inquisition, ses origines, sa procédure 1906 Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb els Països Catalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia 1886 i Les assignations des livres aux religieux du couvent…
Fernando Corena
Música
Baix suís.
Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…
Guy de Cherlieu
Música
Teòric musical i monjo cistercenc francès.
Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis…
presa de Barbastre
Història
Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.
Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i…
Maximiano Valdés
Música
Director d’orquestra xilè.
Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La…