Resultats de la cerca

Deixebla de la seva germana Nadia Gran premi de Roma per la cantata Faust et Hélène 1913 Compongué, amb un estil personal i patètic, Trois psaumes 1916, Vieille prière bouddhique , dos poemes simfònics, cançons, l’òpera inacabada La princesse Maleine , etc

Obtingué una gran fama amb la novella Grand Hotel 1929 El 1931, a Amèrica, començà a escriure per al cinema Destaquen les novelles Martin's Summer ‘L’estiuet de Sant Martí’, 1927 i Helene Willfüer 1927 i el recull de contes ‘Contes de Bali’, 1937

Escriví l’òpera La Forêt Bleue 1909, els ballets La nuit ensorcelée 1922 amb temes de Chopin, Cinéma 1953 i La Belle Hélène 1955, el poema simfònic Habanera 1918, Les saisons 1937, una Fantaisie per a piano i orquestra 1899, Six poèmes arabes 1907

Situada a la riba del riu Sant Llorenç, enfront de Mont-real, en constitueix una important àrea suburbana residencial i industrial, i té construccions aeronàutiques És la terminal del ferrocarril metropolità de Mont-real i també del pont de Jacques Cartier, que facilita l’accés a les illes de Sainte-Helène i Notre-Dame Amb l’annexió l’any 1961 de Mont-real Sud quadruplicà la població

Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics

D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891

Biografia Visqué la infantesa a l’aleshores colònia de les Índies Orientals Holandeses, i passà a residir als Països Baixos l’any 1938, on completà els seus estudis a la Universitat d’Amsterdam L’any 1945 publicà el seu primer llibre, el recull de poemes  Stroomversnelling ‘Corrent impetuós’, però fou amb la novella breu Oeroeg 1948 que aconseguí una gran projecció Aquesta obra, considerada un clàssic de la literatura neerlandesa moderna, narra l’amistat entre dos joves, un indonesi i un neerlandès  Bona part de la seva obra, entre les quals se situa la seva novella més ambiciosa Heren van de…

El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi

De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novelles de costums El 1884 ingressà a l’Académie Française En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en collaboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866 i La Périchole 1868

Fou el tercer fill d’Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint…