Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
francofonia
Sociologia
Conjunt de territoris on l'ús del francès és habitual i està ben arrelat i els habitants dels quals comparteixen, per aquesta
raó, una determinada afinitat cultural.
Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord Quebec El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926 l’Association des Écrivains de Langue Française Fites …
sobredosi
Farmàcia
Augment de la dosi habitual d’un medicament.
Terapèuticament, hom aplica sobredosis per tal d’aconseguir un major efecte sense arribar a la dosi tòxica En la indústria farmacèutica, les sobredosis són aplicades per compensar la pèrdua d’activitat, amb el temps, d’alguns productes poc estables
albuminúria
Patologia humana
Denominació habitual, bé que incorrecta, de la proteïnúria.
harmònic
Música
So produït amb alguns instruments musicals corresponent a una nota alternativa, la qual se sent fora de la tessitura habitual que correspondria a una posició o digitació principal.
Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental sèrie dels harmònics L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la, de manera que en comptes de produir la…
proliferació
Botànica
Aparició d’una gemma en un lloc no habitual.
Generalment les proliferacions ocorren en les flors, i originen noves flors o nous brots
obeir
Obrar, quelcom, normalment dins el curs habitual de les coses.
amistançament
Relació sexual habitual d’home i dona fora del matrimoni.
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…