Resultats de la cerca

Els espais funcionals més interessants són els de les funcions contínues, el de les funcions integrables i el de les funcions normades Els principals conceptes de l’anàlisi, com la diferenciació i la integració, es poden generalitzar a espais de Banach donant lloc a estudis típics d’anàlisi funcional Té importants aplicacions a l’estudi d’equacions diferencials en derivades parcials, equacions funcionals i integrals, usant teoremes generals com el de Hahn-Banach, el de Riesz o el de l’apliació oberta

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions

Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva…

Inicià la carrera d’actor, però aviat es decidí pel cant, que estudià a París, on debutà a l’Òpera Còmica amb La Carmélite , de R Hahn, el 1902 Tres anys més tard es presentà a l’Òpera de París, on posteriorment estrenà diverses obres de compositors francesos contemporanis, especialment de J Massenet També ho feu a l’Òpera de Montecarlo, escenari on el 1911 participà en les primeres funcions de Déjanire , de C Saint-Saëns De manera ocasional, interpretà papers en òperes italianes, especialment Aïda Entre el 1913 i el 1922 es presentà a les òperes de Boston, Chicago i Buenos…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra pianística de…

Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read Gallery de Nova…

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del seu segon…

La seva família s’oposà a la seva vocació musical i l’obligà a fer la carrera de dret Seguí els estudis de lleis a la universitat i parallelament -i d’amagat- estudià al Conservatori de París Finalment, abandonà la carrera de dret i el 1921 debutà a Niça Després de diverses actuacions en teatres d’arreu de França, el 1928 fou contractat per l’Òpera de París, on es presentà amb Faust A partir del 1931 alternà les seves actuacions a l’Òpera i a l’Òpera Còmica Assolí notables èxits amb produccions en què representà els grans papers del repertori, i tingué actuacions estelars com el Don Giovanni…