Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
punt amfídrom
Geografia
Cadascun dels punts de la superfície de la mar en què l’amplitud de la marea és nul·la i al voltant del qual giren les línies cotidals.
El sentit en què giren aquestes línies és el de les agulles del rellotge en l’hemisferi sud, i en sentit contrari en l’hemisferi nord línia cotidal
Bonner Durchmusterung
Astronomia
Publicació de l’observatori de la Universitat de Bonn (1859-63) sota la direcció de Friedrich Wilhelm Argelander.
Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
llei de Buys Ballot
Meteorologia
Llei meteorològica empírica formulada per Buys Ballot el 1857.
Estableix que a l’hemisferi nord els vents segueixen aproximadament la direcció de les línies isòbares, deixant a la dreta les pressions altes, i que aquestes presenten sempre una petita component cap a les pressions baixes És una conseqüència de la força de Coriolis acceleració de Coriolis , i, per tant, a l’hemisferi sud hom observa el fenomen invers
solstici
Astronomia
Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
Quan el Sol arriba a un d’aquests punts deixa d’augmentar la seva distància a l’equador celeste El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre La primera data marca el començament de l’estiu a l’hemisferi nord, i correspon al solstici d’estiu o punt Càncer , mentre que l’altra data assenyala el començament de l’hivern, i correspon al solstici d’hivern o punt Capricorn Quan el Sol és al solstici d’estiu, la Terra passa per l’afeli de la seva òrbita, i quan és al…
Lauràsia
Protocontinent
Protocontinent de l’hemisferi nord i que es contraposa al de Gondwana de l’hemisferi sud.
Ambdós protocontinents es fragmentaren a partir del supercontinent anomenat Pangea , que agrupava, durant el Paleozoic inferior, la totalitat de l’escorça continental de la Terra La Lauràsia era formada per l’Amèrica del Nord, Grenlàndia i Euràsia, excloent-hi l’Índia Segons les teories de la deriva dels continents i de tectònica de plaques, aquests grans fragments s’han anat separant fins a atènyer la posició actual
convergència intertropical
Geografia
Zona de confluència dels vents del NE i SE que té una dependència estacional i que generalment està associada amb la zona de més temperatura superficial de la mar (zona equatorial).
Durant l’estiu de l’hemisferi sud, aquesta zona es troba desplaçada cap al S mentre que durant l’estiu de l’hemisferi nord se situa més cap al N Al llarg de tota la zona es produeixen fortes ascensions de masses d’aire, que generen núvols de tipus cumulonimbus, la qual cosa representa un important mecanisme de distribució de calor cap a la troposfera a latituds baixes
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps
espiral d’Ekman
Geografia
Estructura en espiral que pren la distribució de la velocitat horitzontal de l’aigua al llarg de la vertical, que és solució del model d'Ekman.
Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental