Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i amplià estudis amb E Toch a Berlín, on fou influït per P Hindemith El 1939 es traslladà als EUA i fou professor de composició al Carnegie Institute of Technology de Pittsburg La seva obra comprèn, entre altres, l’òpera Danton 1930-33, els concerts per a piano Contrasts op 15 1930 i Dialogues op 18 l932, i la Simfonia op 24 1939

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet

Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc

Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació

Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Estudià als EUA i posteriorment amplià la seva formació musical a Viena Debutà a Graz el 1954, i un any després fou contractat com a primer baix de l’Òpera de Munic El 1958 es presentà a Bayreuth en el paper de Heinrich Lohengrin A partir d’aleshores fou convidat als principals teatres germànics i també a Amsterdam, Florència, Torí, Buenos Aires i Edimburg Actuà regularment a Bayreuth i combinà el gran repertori amb les composicions de músics del segle XX El 1957 estrenà L’harmonia del món de P Hindemith, i el 1986, Belshazar de David Kirchner

Estudià al Conservatori i a la Universitat de Berna i el 1938, un cop acabada la seva formació en ambdós centres, es guanyà la vida com a professor de música i com a director coral Com a compositor, no tingué mai una formació acadèmica Les seves primeres obres són plenament romàntiques El primer contacte amb la música contemporània el tingué a Thun el 1931 durant un festival de música coral Allí conegué l’obra d’I Stravinsky, B Bartók, P Hindemith i sobretot W Burkhard, el compositor que més l’influí En el seu catàleg destaquen el Symphonisches Rondó 1956, sobre cants populars…