Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Can Sagrera

Vista de Can Sagrera
© Alberto González Rovira
Masia
Antiga masia (segle XVIII) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló
Henri Labrouste
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial
diluvi
Religió
Bíblia
Cataclisme consistent en una gran ploguda i inundació universals que, segons les tradicions religioses més antigues de diversos pobles, assolà la terra com a càstig diví.
Tant la versió babilònica de l’epopeia de Gilgameš com la narració bíblica del Gènesi , que sembla inspirar-s’hi, parlen d’un anunci previ del diluvi per part de la divinitat i de l’ordre de construir una nau de salvació arca de Noè La intenció del relat bíblic és eminentment teològica i estranya a qualsevol preocupació historicista Hom troba també aquest tema en la mitologia clàssica Deucalió
Richard Theodore Ely
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Joaquín Calvo Sotelo

Joaquín Calvo Sotelo
Teatre
Dramaturg en llengua castellana, germà de José Calvo Sotelo.
El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista
Achim von Arnim
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut l’escriptor romàntic alemany Ludwig Joachim von Arnim.
A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott
A. Marcel·lina Vinent Grases
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia
Rinaldo Alessandrini
Música
Clavecinista, organista i director d’orquestra italià.
Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’…
Il Giardino Armonico
Música
Grup instrumental italià fundat a Milà el 1985 per intèrprets actius en la pràctica historicista.
La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001 aconseguiren el Grammy al millor disc…