Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cenemàtica
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Hjelmslev, part de la glossemàtica
que estudia el pla de l’expressió.
Cercle Lingüístic de Copenhaguen
Grup de lingüistes danesos reunits, des del 1934, al voltant de Viggo Brøndal i Louis Hjelmslev.
Sota la direcció d’aquest darrer, el grup fou orientat progressivament cap a un estructuralisme abstracte En fou l’òrgan la revista “Acta Linguistica” 1939
morfèmica
Lingüística i sociolingüística
En l’escola lingüística danesa, representada especialment per Hjelmslev, part de la pleremàtica que estudia els morfemes.
heteronexual
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, segons L.T. Hjelmslev, dit de la relació entre elements que pertanyen a frases diferents.
cenema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Hjelmslev, constituent mínim que expressa la idea en el pla de l’expressió.
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves…
heterosintagmàtic | heterosintagmàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons L.T. Hjelmslev, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a sintagmes diferents.
N'és exemple la recció verbal
homonexual
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la relació que s’estableix dins els límits de la frase entre els diferents elements d’aquesta.
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com…