Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Eduardo Wilde
Història
  Literatura
  Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
Manuel Bandeira
Literatura
Poeta brasiler.
Començà dins el simbolisme amb A cinza das horas 1917, però ja amb Ritmo Dissoluto 1924 inicià una poesia antiacademicista, aconseguida a Libertinagem 1930, on conjugà satanisme, humorisme i sentimentalisme Les seves obres posteriors tornaren a la transposició irònica de la vida quotidiana Estrela de Manhã 1936, Lira dos Cinquent'anos 1944, Opus 10 1952 La seva obra facilità el pas del Modernisme a la lírica d’avantguarda
Ferdinand Raimund
Teatre
Autor, director i actor teatral, conegut també amb el nom de Ferdinand Raimann.
És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà
Alcestis
Personatge mitològic femení que consentí a morir en lloc del seu marit Admet.
Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
  Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història  Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat  Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Karel Poláček
Literatura
Escriptor txec.
En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes fora de joc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A la taula de pedra”’, 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de psicologia infantil Érem cinc 1946 i el seu diari Amb l’estel groc
Enric Bañeres de Vicente

Enric Bañeres de Vicente
Periodisme
  Esport general
Periodista.
Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás  Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999…
Ramon Riera i Moliner

Ramon Riera en un dibuix aparegut en el primer número de la revista Il Tiberio (1896)
Disseny i arts gràfiques
Litògraf i dibuixant.
Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la…
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
  Militar
  Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC  Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…
, 
Josep Juncosa i Mestre
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII  Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca…