Resultats de la cerca

Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya

Es formà a l’escola de Sant Carles, i féu diversos busts de valencians illustres Exiliat a Mèxic arran de la guerra civil de 1936-39, el 1963 passà a Nogales on, entre altres obres, féu la gran estàtua a Benito Juárez i la monumental allegoria de la ignorància, estàtua molt discutida d’un indi nu de vint-i-set metres d’alçada, prop de la frontera amb Mèxic

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Diego Torres, exsoci d’Iñaki Urdangarin a l’Institut Nóos, declara davant del jutge de Palma sobre la presumpta implicació en el cas de la trama de desviació de fons públics Durant 27 hores, desvia les responsabilitats cap a Urdangarin, la Casa del Rei, Corinna zu Sayn-Wittgenstein --amiga de Joan Carles I-- i Miguel Tejeiro, --cunyat de Torres--, que era al càrrec de la gestió econòmica de Nóos El dia 26 declara Urdangarin, que reitera la seva innocència allegant desconeixement, oblit i ignorància

El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí

És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats en la premsa mallorquina El 1949 es feu càrrec de la impremta Mossèn Alcover Com a editor cal destacar la seva collecció de fullets Panorama Balear , les reproduccions de premsa L’Ignorància , La Roqueta i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX Cronicon Mayoricense de Campaner i llibres de folklore, cuina i història mallorquina Llibre de cuina mallorquina 1973, Nuestras costumbres Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera y Cabrera 1980, Baleares y sus pintores 1836-…

Collaborà amb composicions poètiques de caràcter satíric, moralitzant i conservador a La Roqueta , La Ignorància , La Aurora i altres revistes, publicades sota diversos pseudònims Ferostes , Andreu de la Neu , Claret Estrenà amb èxit peces líriques, de primer musicades per ell mateix Pau de la Pau 1894, Petardos i microbis 1896, Es cant de s’òliba 1902, La flor del bosc 1933, etc Després, amb música d’Antoni M Cervera, estrenà Luz negra 1932, que havia estat premiada el 1902 al concurs convocat per a la inauguració del Teatre Líric de Palma, i Miss X 1933 Deixà inèdites les…

Té les conseqüències que en cada cas especifica la llei