Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no…
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament…
tribut
Economia
Dret fiscal
Exacció forçosa exigida per un poder públic per tal d’obtenir fons per a la realització de les funcions i la prestació dels serveis que li són propis i com a instrument de la política econòmica general.
Els tributs es divideixen en taxes, contribucions i imposts
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’…
renda disponible
Economia
Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi.
La renda disponible coincideix amb la renda personal després de la deducció prèvia dels imposts personals
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i…
levita
Bíblia
Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte, per la seva fidelitat en el desert, durant la fugida d’Egipte.
Els levites no reberen territori propi foren repartits entre diverses ciutats, i llur manteniment corresponia a tota la nació, a través dels imposts religiosos
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals