Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
aturada
Electrònica i informàtica
Procés pel qual es deté el funcionament d’un sistema informàtic.
Durant l’aturada hom ha de desar a la memòria externa tots els paràmetres necessaris per a l’arrencada següent i que es poden trobar modificats a la memòria interna a més, hom ha d’aturar els processos engegats, tancar els fitxers i alliberar els canals de comunicació que estiguin oberts Sovint l’aturada és també la responsable de la generació d’estadístiques d’utilització del sistema informàtic
centre de càlcul
Electrònica i informàtica
Lloc o departament (d’una organització) on es concentren i se centralitzen les activitats i els recursos de caràcter informàtic.
Empresa que ofereix comercialment serveis de tipus informàtic
Steven Paul Jobs

Steven Paul Jobs
© Apple
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà, conegut com Steve Jobs.
Seguí de manera discontínua estudis universitaris mentre treballava en empreses informàtiques i s’interessava per la contracultura i la mística oriental El 1976 s’associà amb l’informàtic Steve Wozniak, amb el qual creà l’empresa Apple Inc Ambdós construïren els ordinadors personals Apple I, Apple II 1977 i Macintosh 1984, amb els quals obtingueren un gran èxit pels recursos gràfics, el disseny i l’agilitat El 1980 Apple començà a cotitzar en borsa El 1985 Jobs abandonà l’empresa per diferències amb altres membres de la direcció L’any següent creà l’empresa NeXT, que construí…
clau d’accés
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal donar a un sistema informàtic o a una aplicació per tal que identifiqui l’usuari, i li’n lliuri l’accés.
La clau d’accés serveix per a identificar l’usuari, amb la qual cosa el sistema informàtic o el programa en qüestió pot comprovar en la seva configuració si l’usuari identificat pot accedir a les seves funcionalitats i, en aquest cas, si hi té lliure accés o solament se li permet accedir a un conjunt restringit d’aquestes
impressora

Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…
John M. Jumper
Química
Científic informàtic.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge És el director i cofundador, juntament amb Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel de química,…
Llorenç Huguet i Rotger
Educació
Matemàtic i informàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la Universitat de Lovaina 1980 i doctor en informàtica 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor d’aquesta universitat fins el 1990 i hi obtingué la càtedra en ciència de la computació i intelligència artificial 1998 Des del 1990 és catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els…
Linus Benedict Torvalds
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic finlandès.
És conegut per haver desenvolupat la primera versió del sistema operatiu GNU/Linux —denominació que creà a partir del seu propi nom i el del sistema operatiu UNIX—, que es distribueix lliurement sota llicència GLP Actualment continua treballant en la coordinació d’aquest projecte des de Silicon Valley, a Califòrnia EUA
Douglas Carl Engelbart
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Interrompé els estudis d’enginyeria elèctrica en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou tècnic de radar L’article de Vannevar Bush del 1945 " As We May Think " sobre el coneixement universal que anomenà Memex abreviatura de Memory Extender, el portà a interessar-se per la incipient tecnologia dels ordinadors Graduat a l’Oregon State College 1948, després de doctorar-se en ciències a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1955, s’incorporà a l’Stanford Research Institute SRI, on creà l’Augmentation Research Center i desenvolupà, per compte de l’Advanced Research Projects…
acrònim recursiu
Electrònica i informàtica
Tipus d’acrònim en què la forma desenvolupada conté el mateix acrònim.
És un sistema d’acronímia utilitzat principalment en el món informàtic, i en són exemples GNU o AJAX