Resultats de la cerca
Es mostren 1153 resultats
Un grup d’intel·lectuals castellans escriu un document en defensa del català, perseguit per la Dictadura
Un grup d’intellectuals castellans escriu un document en defensa del català, perseguit per la Dictadura
Un poble, una llengua i creació de l’Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals de les Illes
Manifest del Congrés de Cultura Catalana a les Illes Un poble, una llengua i creació de l’Assemblea d’Intellectuals, Artistes i Professionals de les Illes
Pax Romana
Organització internacional que aplega estudiants i intel·lectuals catòlics amb vista a la difusió del missatge cristià.
Originada en les reunions d’estudiants suïssos i francesos promogudes per Gde Montenach i A de Mun 1887, la fundació oficial tingué lloc a Friburg Suïssa el 1921, amb el nom de Secretariat Internacional d’Associacions Nacionals dels Universitaris Catòlics El 1946 s’hi uniren intellectuals i professors i el moviment s’organitzà en dues branques autònomes Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics MIEC i Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics MIIC N'han estat presidents dos catalans Ramon Sugranyes de Franch 1959-65 i Fèlix Martí i Ambel 1975-85
Catalunya-ciutat
Història
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a El Poble Català , i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intellectuals no barcelonins, que inicià la Revista de Catalunya febrer del 1926
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
discapacitat intel·lectual
Dret
Dit de l’individu disminuït en una mesura variable en les seves activitats intel·lectuals amb relació als nivells considerats normals en una població.
Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal, abstracció i…
Generació del 98
Nom donat al grup d’intel·lectuals espanyols sorgit al final del segle XIX i principi del XX, caracteritzats inicialment per la contestació a l’Espanya de la Restauració.
La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…
Societat d’Estudis Occitans
Literatura
Associació fundada el 1930 a Tolosa (Llenguadoc) per alguns intel·lectuals occitanistes, sota la presidència del filòleg Josep Anglada, que fou succeït pel poeta provençal Valèri Bernard.
El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis Occitans…
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fill d’aquest fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i Francesc Vayreda i Casabò Fills d’un altre fill d’Estanislau foren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol , la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol i els pintors Francesc…
Rogent
Arquitectura
Família d’artistes i intel·lectuals.
Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges 1892 publicà Architecture moderne de…