Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Gustave Doré
Gustave Doré Il·lustració per a una edició del Quixot : entrada del protagonista a Barcelona, amb Santa Maria del Mar al fons
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855,…
Pierrot
Teatre
Personatge de la comèdia italiana a França.
Derivat directament del Pedrolino de la Commedia dell’Arte, el seu nom i la seva indumentària foren divulgats i adquiriren celebritat gràcies a GGiaratoni a París el 1673 Després de la supressió del teatre italià de París, Pierrot, amb el mateix vestuari casaca blanca llarga amb botons blancs o negres, pantalons de vellut llargs, amb una gorra de vellut al cap i amb el rostre emblanquinat, passà a la pantomima francesa, on adquirí el caràcter trist d’enamorat patètic i infortunat Més modernament, i com a rèplica, fou creada Pierrette , la seva antítesi femenina, coqueta i vivaç Als Països…
Mateo Albéniz
Música
Compositor i clavecinista basc.
Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…
,
John Gay
Música
Poeta, dramaturg i llibretista anglès.
El 1718 proporcionà un excellent llibret per a l’obra Acis and Galatea de GF Händel El 1728 s’estrenà The Beggar’s opera 'L’òpera del captaire', amb llibret de Gay El compositor Johann Christoph Pepusch arranjà melodies populars angleses per a musicar el text Així nasqué la ballad opera , gènere de gran èxit a Londres durant el primer terç del segle XVIII No s’han conservat les parts orquestrals manuscrites d’aquesta obra, però se sap que les cançons s’interpretaven amb curts preludis i postludis orquestrals inspirats en el material melòdic de les mateixes peces Els protagonistes, en lloc de…
Giraut de Bornelh
Música
Trobador provençal.
Diu la seva Vida que, malgrat els seus orígens modestos, rebé una bona educació, i que fou apreciat per la perfecció dels seus poemes També es diu que durant l’hivern es dedicava a l’ensenyament i a l’estiu viatjava per les corts del sud de França i el nord d’Espanya, en companyia de dos cantors que interpretaven les seves cançons És possible que participés en la tercera croada Anomenat pels seus contemporanis "mestre de trobadors", és citat per Dant al seu De vulgari eloquentia Se li atribueixen vuitanta-un poemes, dels quals tan sols quatre es conserven amb música El més…
Lucien Capet
Música
Violinista i compositor francès.
Es formà al Conservatori de París, on el 1893 guanyà el primer premi de final d’estudis, que havia iniciat amb JP Maurin Des del 1896 actuà com a concertino a la prestigiosa orquestra Lamoureux, però aviat es distingí com a solista i destacà per la seva tècnica depurada i el control de l’arquet L’any 1924 fou nomenat director de l’Institut de Violí de París, on exercí una notable tasca El 1893 formà un reconegut quartet de corda amb H Casadesus, Giron i Carcanade, actiu fins el 1899 L’any 1903 formà un segon quartet amb la participació de Louis Hasselmans, que interpretà la integral dels…
Johann Christoph Pezel
Música
Compositor i instrumentista alemany.
Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons, titulades Hora…
Astrud Gilberto
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant i compositora brasilera Astrud Weinert.
Casada amb el músic João Gilberto de qui es divorcià el 1964 esdevingué, sobretot a partir de la seva interpretació de la cançó d’Antônio Carlos Jobim Garota de Ipanema , una de les figures de la bossa nova i el jazz brasiler més influents i personals de la seva generació Debutà el 1963 amb el disc The Boss of the Bossa Nova Seguiren Getz/Gilberto 1964, amb el saxofonista Stan Getz, que incloïa la cançó esmentada, Look to the Rainbow 1965, A Certain Smile, a Certain Sadness 1966 i Beach Samba 1967 L’àlbum Live Today 1976 li reportà el reconeixement del públic al Tokyo Music Festival A partir…
Antonio Gaetano Pampani
Música
Compositor italià.
Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Urbino, però…
contratenor
Música
Terme que des del final del segle XVI designava el cantant masculí amb tessitura de contralt i que, des de mitjan segle XX, es refereix de forma genèrica a les tessitures elevades de la veu masculina en el repertori de la música anterior al 1830.
A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a…