Resultats de la cerca

Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…

Membre del Club Natació Sabadell, en el període 2005-07 fou onze vegades internacional absoluta participant en les diferents curses del circuit de la Copa d’Europa d’aigües obertes

Fou collaboradora de la seva mare, Marie Curie, i després del seu marit, F Joliot, i tingué una participació destacada en les investigacions sobre radioactivitat i energia atòmica Dirigí l’Institut du Radium, i compartí amb el seu marit el premi Nobel de química del 1935

Formada al Club de Korfbal Castellbisbal, l’any 2010 arribà al primer equip, amb el qual disputà la Lliga nacional Des del 2008, ha estat internacional amb Catalunya en categories sub-16, sub-19 i sub-21

Formada al Club Natació Kallípolis Després de destacar com a júnior, Anna Tarrés la incorporà a la selecció espanyola absoluta el 2009, i guanyà l’or al combo i la plata per equips a la Copa d’Europa 2009 Posteriorment assolí les medalles de bronze per equips en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i els Campionats del Món 2011 els títols europeus en equip i combo 2012 i les medalles de plata continentals 2010 en aquestes mateixes proves, i el subcampionat en la Copa d’Europa 2011

Introductora de l’expressionisme en la literatura sueca, la seva obra tradueix, per reacció, la seva condició de dona encarada a la mort, posseïda per unes immenses ganes de viure, com es palesa a Dikter ‘Poemes’, 1916, Septemberlyran ‘La lira de setembre’, 1918 i Rosenaltaret ‘L’altar de roses’, 1919, d’un fort lirisme profètic

Debutà el 1945 amb Vestida de tul , de Carmen de Icaza El 1951 ingressà en la companyia de Catalina Bárcena Es féu popular amb Los derechos del hombre , d’APaso 1963, i el 1969 formà la seva pròpia companyia de teatre, que dirigí JLAlonso Interpretà obres de Mihura El caso de la mujer asesinadita i tocà tots els gèneres, bé que s’especialitzà en els papers de caràcter dramàtic Obtingué, entre altres guardons, l’Antena de Oro, el Premio Nacional de Teatro i el Premio María Guerrero Actuà en televisió i cinema sota la direcció de Fernando Fernán Gómez o Mario Camus, entre molts altres

Especialista en llançament de martell, fou tres vegades campiona de Catalunya 2000, 2002, 2005, per la qual cosa s’interposà en el domini de l’hegemònica Berta Castells Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues…