Resultats de la cerca

Amb Yeats i George Moore, fundà el 1899 l’Irish Literary Theatre, i després Abbey Theatre 1904 Publicà estudis folklòrics i peces dramàtiques Seven Short Plays 1909, The Image 1910 Escriví, a més, Our Irish Theatre 1914

El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran al realisme…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de…

El model més reeixit fou l' Isabella , automòbil de turisme que guanyà fama de robustesa i potència, que fou construït entre el 1954 i el 1961, any que cessà la fàbrica

De família benestant, estudià a Harvard Especialitzat en historiografia hispànica, publicà principalment History of the Reign of Ferdinand and Isabella, the Catholic 1837, History of the Conquest of Mexico 1843 i History of the Conquest of Peru 1847

Fill i successor de Roberto Orsini Molt addicte a Alfons el Magnànim, aquest li concedí el principat de Salern 1438, el feu mestre justicier del regne de Nàpols i el casà —ja vidu d’Isabella Caracciolo— el 1438 amb Elionor d’Urgell , filla del comte Jaume II el Dissortat , dotada pel rei amb el ducat d’Anolfi

Mestre de capella a Ferrara, Bèrgam i Bolonya, tornà a Màntua en qualitat de mestre de capella de la duquessa Anna Isabella Gonzaga Fou un dels creadors de l’escola instrumental de Bolonya, i fou mestre de Vitali Entre les seves obres religioses sobresurten nombrosos oratoris i, en el camp instrumental, els reculls de sonates d’una a cinc parts instrumentals 1648-70

Estudiant a la Royal Academy, conegué WHHunt, que el féu membre del cercle que fundà més tard la Pre-Raphaelite Brotherhood El seu estil fou, en un primer moment, acadèmic — Pizarro capturant l’Inca del Perú 1846 Victoria and Albert Museum, Londres—, però aviat s’orientà vers la delicadesa i la morbidesa prerafaelites i conreà temes històrics i literaris, bé que a vegades caigué en l’anecdotisme sentimental De la seva època purament prerafaelita, que durà deu anys, cal esmentar Lorenzo i Isabella 1849 Walker Art Gallery, Liverpool i Ofèlia 1852 Tate Gallery, Londres

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo