Resultats de la cerca

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats polítiques amb…

Ha publicat els poemaris El risc de l’aigua i el silenci 1990 i No sé si imagino 1999 A la nit el bosc es belluga és poesia per a infants És autora del llibre de narracions Parèntesi 1986 Ha tingut cura de l’antologia Poemes de la vinya i el vi 2003

Competí pel Club Esportiu INEF de Barcelona i disputà sis Copes d’Europa de tamborí sala 2006-11, on assolí la tercera posició 2011 formant equip amb Neus Serra, Aida Domínguez, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Participà en diversos torneigs internacionals de les especialitats de sala, clàssic, platja i tambourelli i formà part de la selecció catalana en diverses ocasions Fou membre fundadora de la Federació Catalana de Tamborí FCT i secretària de l’entitat des de l’any 2008 Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la FCT

Entre el 1996 i el 2004 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals en l’especialitat lliure, en figures obligatòries i en combinada També participà en campionats internacionals, dels quals destaca el primer lloc en lliure del Trofeu Internacional d’Itàlia 1999 Fou entrenadora del Club Hoquei Juneda i el Club Patins Bordeta Fou condecorada per la Diputació de Barcelona 1997, 1998, 1999 i per la Diputació de Lleida 2013

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols,…

Filla d’Enric IV de Castella i de Joana de Portugal, el partit nobiliari la considerà filla de Beltrán de la Cueva d’on li ve el sobrenom, i el seu pare la declarà illegítima 1468 Posteriorment 1470, però, la declarà legítima i hereva En morir ell, Joana es casà amb Alfons V de Portugal 1474, i s’encetà la guerra civil de Castella entre els seus partidaris i els d’Isabel Derrotat Alfons V 1476, aquest cedí, i Joana fou reclosa en un monestir de Coïmbra

Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza

Filla del comte Gastó I i de Joana d’Artois Es casà a Castelló, amb una gran fastuositat, el 1331, amb l’infant el comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça , després comte de Prades

Formada al CBF Olesa, l’any 1979 fitxà pel CB Intima, antic Picadero, on jugà fins a la seva desaparició el 1985 Aconseguí tres títols de Lliga 1980, 1981, 1983 i tres Copes de la Reina 1980, 1983, 1985 Després d’abandonar l’aleshores Comansi, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on jugà fins a la seva retirada i al qual continuà lligada com a entrenadora Des del 2014, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà