Resultats de la cerca

Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball

Doctor en matemàtiques 1956 i en sociologia 1957, fou fundador i director de l’Internacional Peace Research Institute, d’Oslo 1956-69 El 1964 fundà la revista Journal of Peace Research , reputada com la publicació més prestigiosa de les especialitzades en l’estudi dels conflictes El 1969 fou designat primer catedràtic del món en estudis per la pau i resolució de conflictes, a la Universitat d’Oslo, càrrec al qual renuncià el 1977 Fou professor d’estudis per la pau a la Universitat de Hawaii 1993-2000 i, posteriorment, professor per la pau global a la Universitat Internacional Islàmica de…

Professor d’història a les universitats de Groningen 1906 i Leiden 1915, la seva obra Herfsttij der Middleeuwn ‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919 constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus 1924 Homo Ludens 1938 Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen ‘A l’ombra del demà’, 1937 Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà unes…

Vida i obra Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen 1851, i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania 1857 Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya 1864-91 Iniciada la seva obra amb Catilina 1850, s’imposà amb Brand 1866 D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand…

Conreà tots els gèneres, sobretot el teatre, i revolucionà l’ús de l’idioma suec, que dominava prodigiosament Tota la seva obra reflecteix una vida desgraciada, des de la infància, plena de fracassos afectius, penúries econòmiques, actituds inconformistes, inestabilitat psíquica i provocacions estridents Amb el drama Mäster Olof 1872 es féu notar, i les novelles Röda rummet ‘La cambra vermella’, 1879 i Hemsöborna ‘La gent de Hemsö’, 1887, sobre l’Estocolm coetani, significaren la seva consagració Els seus fracassos sentimentals tenen expressió en les narracions recollides en el volum Giftas ‘…

Dona suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea que l’esport té un paper essencial en el seu desenvolupament i que els millora la qualitat de vida Aporta ajuda econòmica i orientació, i fa d’intermediària amb altres institucions socials Organitza diferents esdeveniments per a recaptar fons Entre els projectes que han vist la llum destaquen els Cruyff Courts petits camps de futbol públics situats en barris desafavorits tant d’Holanda com de Catalunya, l’escola de bàsquet amb cadira de rodes i l’escola d’hoquei amb cadira electrònica per a nens amb discapacitat…

Entre el 1847 i el 1850 estudià al Conservatori d’Estocolm, i el 1851 ingressà en la companyia teatral de Stjernström, per a la qual feia arranjaments musicals i dirigia l’orquestra, cosa que li proporcionà un gran coneixement de la música per al teatre Durant les gires componia operetes, entre les quals destaca Urdur , i al mateix temps aplegà música popular, que emprà després en les seves composicions En 1856-57 anà a Leipzig a estudiar contrapunt amb E Richter Allà conegué la música dels romàntics germànics, i compongué cançons i balades a l’estil de R Schumann i la balada Tannhäuser De…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de composicions l’…