Resultats de la cerca

Johnny Weissmuller intervé en la primera pellícula com a Tarzan Tarzan the Ape Man

Es dissolgué el 1978 Considerat el grup més emblemàtic del moviment punk , la seva música barrejava rock & roll i anarquia adolescent El 1977 enregistraren Never Mind the Bollocks i Here's the Sex Pistols 1977 i feren una gira per Europa, deixant un rastre d’escàndol darrere seu Sid Vicious morí d’una sobredosi a 21 anys, el 1979 El mateix any, el grup enregistrà The Great Rock'n'Roll Swindle El 1986 es rodà la pellícula Sid and Nancy , dirigida per Alex Cox El 1996 la banda es reuní per fer una gira i enregistrar un disc en directe

La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest

Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació

Autor teatral i guionista, dirigí després una filmografia socialment compromesa amb Johnny O'Clock 1947, Body and Soul, 1947, All the King's Men 1949, entre d’altres, abans de claudicar davant el setge maccarthista Recuperà més tard el seu prestigi amb The Hustler 1961

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005

Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet Elisabeth , 1967-…

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy