Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Sant Jordi del castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Àmbit de la nau i mur de ponent de l’església, l’únic ben conservat ECSA - A Roura Aquesta església castellera ocupa l’extrem sud-est del recinte superior del castell de Pèirapertusa, al qual ha donat nom Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Hom accedeix al recinte sobirà del castell per una escala de setanta graons tallats a la roca La tradició anomena aquesta obra “l’escala de Sant Lluís” LB Història Aquesta capella fou bastida a mitjan segle XIII, en el moment en què es construí tot el conjunt del recinte superior del castell per ordre del rei de França…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta…
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos,…
herbafam

Herbafam
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
herba ventolera

Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
herba fetgera

Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
herba de la marfuga

Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
Sant Sebastià o Sant Feliu d’Arres
Art romànic
Arres de Jos té una esglesiola romànica dedicada a sant Sebastià o sant Feliu, construïda segurament amb motiu d’alguna pesta
altiplà de Bauchi
Altiplà
Àrea muntanyosa de la regió sudanesa de Nigèria, formada per un altiplà de gneis del qual sobresurten altiplans residuals o monadnocks
de granit, que arriben fins a 1780 m d’altitud.
És l’indret més important d’Àfrica en l’explotació de cassiterita, de la qual hom extreu l’estany Hi ha també importants mines de columbita Els centres econòmics més importants són Jos i Bauchi