Situació
Detall del mur exterior de l’absis. Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH128365.
L’accés a Arres de Jos (o de Baish) es fa a través de la carretera N-230. Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’Arres de Jos i d’Arres de Sus (o de Dalt). Tots dos enclavaments, situats l’un sobre l’altre, s’enlairen al vessant dret de la Garona, a la banda nord-occidental del territori aranès. L’església és a l’entrada del poble, a la carretera, al carrer que porta el nom de la capella.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, de murs convergents, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual és precedit per un espai intermedi, que forma degradació.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Es tracta d’un petit edifici, compost d’una única nau, de murs convergents vers sol ixent, capçada allevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral, que fa la degradació entre els dos cossos bàsics de la construcció.
La nau és coberta actualment per un empostissat de fusta de doble pendent, sota el qual encara se’n desenvolupa un altre, fet també amb fusta i recobert de guix, que vol imitar la coberta primitiva, resolta mitjançant una volta de canó de mig punt, feta amb pedra, sistema que encara es dona a l’espai presbiteral. L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.
L’església és il·luminada per uns finestrals moderns, bé que al centre de l’absis n’hi ha un d’emparedat, de doble esqueixada i cobert amb un arc de mig punt, que correspon a l’obra original. D’altra banda, al mur de ponent n’hi ha un altre de circular, perforat en una estela romana, reaprofitada com a carreu.
La porta d’ingrés, situada al capdavall del mur de migjorn, presenta una composició molt simple, consistent en un arc de mig punt, extradossat amb dovelles de pedra tosca.
Exteriorment, l’edifici mostra un sobre alçament ben patent que no contrasta gaire amb la rusticitat de l’aparell de la nau, la qual, a més, apareix totalment nua i desproveïda de qualsevol tipus d’ornamentació. L’únic element decoratiu que trenca la monotonia llisa de les parets és a l’absis, on, sota el ràfec de la teulada, hi ha un fris d’arcuacions cegues, tallades en un bloc de pedra tosca, sostingudes per petites mènsules, amb l’additament d’un fris en dent de serra que el corona superiorment, també de pedra tosca.
El campanar, consistent en una espadanya d’una sola obertura, corona el mur de ponent. La seva erecció encaixa perfectament amb el sobreaixecament de l’edifici.
L’aparell que conforma la nau mostra una estructura molt rústega, ja que és constituït per uns blocs de pedra escantonats toscament i de mides desiguals, amb la inclusió de carreus de mides gegantines, potser aprofitats d’una altra construcció. A l’absis i a l’espai presbiteral, en canvi, l’aparell és fet amb uns carreuons ben escantonats i de mides regulars, disposats enfilades horitzontals perfectes. Aquest tret contribueix a accentuar la irregularitat de l’aparell de la nau, la qual fou bastida d’una manera més descurada, o bé, potser, en un moment donat, fou poc o molt retocada. En aquest cas, no sembla gaire viable admetre, per a la nau, una data anterior a la de la construcció de l’absis
Aquesta capella s’adiu amb les formes constructives i ornamentals de l’arquitectura rural del segle XII, quan encara era present el tipus d’aparell i ornamentació de l’arquitectura del segle XI, però ja amb les influències de la nova tecnologia de la pedra, especialment visibles en les arcuacions i elements ornamentals que responen a uns tipus ja evolucionats. L’església es presenta actualment molt emmascarada pels additaments posteriors que ha sofert.
Recentment, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha endegat obres de restauració, dirigides per l’arquitecte Salvador Llobet.
Escultura
També, embegut en una banqueta lateral, hi ha un fragment de marbre treballat, el qual, probablement, fou reutilitzat a partir d’una antiga ara romana. La seva decoració és constituïda per un marc gairebé quadrat que porta inscrita una losange. Tant una figura com l’altra han estat dibuixades amb un relleu molt baix i a base d’unes línies solcades molt fines. Flanquegen aquesta composició dues sanefes, una per banda, constituïdes per unes estries, unes faixes acanalades i unes figures geomètriques de difícil identificació.
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Baix-Aran, Lleida 1976.