Situació
Àmbit de la nau i mur de ponent de l’església, l’únic ben conservat.
ECSA - A. Roura
Aquesta església castellera ocupa l’extrem sud-est del recinte superior del castell de Pèirapertusa, al qual ha donat nom.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′ 19″ N - Long. 2° 33′ 26″ E.
Hom accedeix al recinte sobirà del castell per una escala de setanta graons tallats a la roca. La tradició anomena aquesta obra “l’escala de Sant Lluís”. (LB)
Història
Aquesta capella fou bastida a mitjan segle XIII, en el moment en què es construí tot el conjunt del recinte superior del castell per ordre del rei de França Lluís IX.
Hom ha conservat els comptes de despeses de les obres del castell dels anys 1250 i 1251 que testimonien l’edificació d’aquest recinte. (CPO)
Església
D’aquesta església només en queda la base dels murs i l’extrem de ponent de la nau, elements que permeten la identificació de les seves estructures.
Era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, dels quals el situat més a llevant formava l’obertura de l’absis, semicircular, que capçava la nau. Els arcs torals arrencaven de pilars rectangulars, amb un sòcol bisellat, adossats als murs laterals.
La porta s’obria al mur nord, a l’interior del recinte casteller, i només se’n conserva la traça en el mur de la nau.
Actualment, l’edifici no conserva cap obertura, llevat d’una finestra d’una sola esqueixada oberta al mur de ponent de la nau.
L’aparell és format per carreuons de pedra calcària, ben tallats, sense polir, disposats molt ordenadament en filades molt uniformes i regulars, amb els basaments dels pilars dels arcs torals molt ben tallats. Aquest tipus d’aparell posa en evidència una obra rústega, però molt acurada en el detall, molt similar a la del conjunt del recinte sobirà del castell on és emplaçada. L’església és perfectament datable al segle XIII i contemporània a l’obra del recinte casteller. (JAA)
Bibliografia
- Bonnet, 1971