Resultats de la cerca

El 1786 fou ordenat de sacerdot al seminari de Praga Estudià orgue i composició amb N Seger, que substituí de vegades com a organista A instàncies de WA Mozart, que feu d’intermediari durant una de les seves visites a Praga, entrà al servei del comte Kinsky com a capellà, i amb ell es traslladà a Viena, probablement el 1789, on prosseguí estudis amb JG Albrechtsberger i feu amistat amb L van Beethoven Mort Kinsky, es posà al servei dels prínceps Esterházy i, més tard, de la cort vienesa Entre els seus alumnes de la burgesia i la noblesa figurà l’emperadriu Maria Lluïsa d’Àustria Assolí una…

Rebé ensenyaments musicals del seu pare, i posteriorment estudià piano, orgue i teoria musical amb J Krejci, JB Förster i F Blažer, a Praga Allà conegué figures rellevants de la música txeca, especialment B Smetana El 1868 esdevingué director de música sacra a Beroun Deu anys més tard fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Hradec Králové El 1884 succeí a P Krížkovský com a director musical a la catedral d’Olomouc, tasca que mantingué fins a la seva mort Fou un prolífic compositor, especialment de música religiosa, en què destaquen el Rèquiem , la Passió txeca i l’oratori De…

Estudià composició i orgue al Conservatori de Praga 1942-47 i, després, a l’Acadèmia d’Arts Musicals amb Řídký Des de molt petit conegué els instruments de vent, la qual cosa li facilità l’escriptura de les obres concertants La seva música és rica en matisos i d’una expressivitat captivadora Dels concerts que compongué, el més famós és el núm 2 per a trombó 1952 També és important el Concert per a clarinet i orquestra de cambra 1971, punt culminant de la seva època de maduresa, caracteritzada per una inventiva personal i de lliure fantasia, amb ritmes irregulars i fórmules menys ortodoxes…

Germà del també director Henry Krips Estudià a la seva ciutat natal, on es formà musicalment amb F Weingartner, de qui fou assistent després d’un breu període com a violinista a l’Orquestra de la Volksoper En 1921-24 dirigí els cors de l’esmentat teatre i posteriorment treballà als teatres d’òpera d’Aussig 1924-25 i Dortmund 1925-26, fins que el 1926 fou nomenat director general de música a Karlsruhe, on romangué fins el 1932 A partir del 1933 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Viena, tasca que abandonà al cap de cinc anys fugint de la repressió nazi El 1945 hi tornà, després d’un període de…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats Units i el…

Començà pintant sobre vidre alhora que feia gravat xilogràfic, linòleum, aiguafort i fotografia Al Bauhaus inicià les seves experiències de pintura planimètrica També estudià la imbricació de perspectives i l’estudi gestàltic Féu estudis sobre el color publicats en el llibre Interaction of color La seva pintura en els Homenatges al quadrant té per constant de reproduir 304 quadrats inscrits uns en els altres i de desenvolupar sobre aquests les múltiples possibilitats dels colors en la seva interacció i visualització

Collaborà amb Sigmund Freud, amb qui publicà Studien über Hysterie 1895, i descobrí el poder terapèutic de la catarsi Aquest descobriment fou el punt de partida de la psicoanàlisi Investigà també la funció dels nervis pneumogàstrics i la fisiologia de l’aparell vestibular

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

Conreà sobretot la poesia lírica destaca el volum Kammermusik , 1939, però fou autor també d’una novella autobiogràfica, Das Waisenhaus ‘L’asil d’orfes’, 1925 Durant un cert temps se sentí atret pel nacionalsocialisme, que després rebutjà

Les seves Institutiones linguae slavicae dialecti veteris 1822 són la primera gramàtica científica de l’antic eslau