Resultats de la cerca

Dirigí vuit partits en les primeres quatre edicions de la Lliga 1928-32 i fou internacional El 1926 publicà el llibre Reglamento de Fútbol Asociación , amb totes les regles actualitzades segons la International Board El 1927 estigué uns quants mesos a Cuba organitzant un comitè d’àrbitres i xiulant partits i fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres de Cuba Estigué sempre vinculat al Collegi Català d’Àrbitres, del qual fou president vitalici Professionalment fou joier Estudià l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics Entre d’altres és autor d’uns llums decorats per l’abadia de…

És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme 1644, en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans , curt repertori de 191 noms

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel…

Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia…

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i…

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres