Resultats de la cerca

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà la medalla d…

Filla del pintor i músic  Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996 les Disquisitiones…

Mestre de formació, exercí a Osca i a Madrid, on collaborà en la creació del Collegi Santo Domingo Savio, a Vicálvaro 1950 Retornat a Ciutadella, treballà al centre dels salesians, fins que es jubilà el 1991 Del 1981 aa 2003 publicà al diari Menorca la secció ""Espipollant'', on comentava a diari una paraula o expressió del parlar de Menorca En total, prop de 7000 articles, que foren reproduïts en part a La llengua de Menorca recull de paraules menorquines 1988-95, 4 vol Fou membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis Rebé el Premi Ramon Llull del Govern…

Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà dins la tradició…

Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill Francesc de…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre d’altres, el…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca Josep Roig i…

Especialitzat en l’estudi de les colonitzacions mediterrànies antigues i del món romà d’època republicana, fou director de l’École Française de Rome i professor de les universitats de Besançon i d’Ais de Provença Ha dirigit diferents treballs de recerca a la Itàlia meridional i al nord de l’Àfrica, o hi ha participat Una de les seves línies d’investigació més reconegudes és l’estudi de les ceràmiques campanianes És autor d’un gran nombre de publicacions, entre les quals cal destacar Céramique à vernis noir du forum romain et du Palatin 1965 i La céramique campanienne 1981 El 2003 es jubilà de…

Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G de Rham, On Deformations…