Resultats de la cerca
Es mostren 486 resultats
Dolors Canals i Ferrer
Educació
Mestra.
Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens 1917-61, escola de l’ajuntament que introduí el sistema Montessori
Marcià Albereda
Música
Mestre de capella i compositor català, també conegut amb els noms de Macià i Marcial.
Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Curt J. Wittlin
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i catalanista helveticocanadenc.
Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà Lo llibre de les…
,
Émile Roux
Biologia
Bacteriòleg francès.
Collaborà en l’obra científica del seu mestre Pasteur des de l’any 1876 treballs sobre el carboncle i la ràbia, la qual obra continuà en diverses direccions descobriment de la toxina diftèrica, introducció de la seroteràpia, etc Des del 1904 fins a la jubilació fou director de l’Institut Pasteur
Jordi Sabater Sánchez
Automobilisme
Motociclisme
Directiu, cronometrador i comissari automobilístic i motociclista.
Fou un dels pioners en les tasques de suport de les curses de motor a Catalunya S’especialitzà en tasques de control de rutes i camins Fou secretari de la Penya Motorista Verge de Montserrat i secretari general de la Federació Catalana d’Automobilisme, càrrec que ocupà fins la jubilació
Louis Vivin
Pintura
Pintor francès.
Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat
Georg Wittig
Química
Químic alemany.
Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics
Eduard Criado i Aguirre
Teatre
Dramaturg.
Llicenciat en ciències econòmiques i professor, es dedicà a la publicitat Actuà en teatre i estrenà obres en castellà Cuando las nubes cambian de nariz , premi Ciutat de Barcelona, 1958, bilingües Los blancos dientes del perro, 1957 i en català Fang , 1963 Publicà també obres com 100 impulsos positius 1993, Gaudim de la jubilació 1998, entre d’altres
Treball, lleure i vida social en la vellesa
Un dels factors utilitzats per a determinar d’una manera més o menys arbitrària el moment en què s’inicia la vellesa és el determinant economicolaboral derivat de la jubilació En aquest sentit, la vellesa ara s’anomena "tercera edat", en allusió al fet que ja ha passat la primera edat, d’instrucció i preparació per al món laboral, en la infància, i també la segona edat, de productivitat en la joventut i l’edat adulta La jubilació forçosa, que cada vegada s’anticipa més, modifica extraordinàriament la vida de la persona, com també la de la parella, ja que suposa un…