Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Anton Paul Stadler
Música
Clarinetista i compositor austríac.
Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a aquest nou…
nocturn
Música
Al segle XVIII, nom que rebien les obres musicals pensades per a ser interpretades a la nit, normalment a l’aire lliure.
Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre
maggiore
Música
En una peça en mode menor, indicació present en la partitura que adverteix d’un canvi cap a una tonalitat major.
Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX, es pot trobar, entre d’altres, en unes variacions WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Allegro 4a variació o en la secció central d’una forma tripartida L van Beethoven Simfonia núm 3 , opus 55, II compàs 69 Tanmateix, un canvi cap al major no sempre va acompanyat del terme maggiore WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Minuetto in Canone
Stephen Kovacevich
Música
Pianista, director i professor nord-americà.
Quan era encara una criatura, es traslladà a Anglaterra, on fou deixeble de Lev Schorr i de Myra Hess Debutà com a pianista el 1961 a Londres i llavors començà una important carrera com a concertista, i també com a director, amb actuacions als festivals d’Edimburg, Salzburg, Harrogate i Sant Sebastià A Anglaterra ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Birmingham, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de Cambra d’Europa També ha estat al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1990 al Hollywood Bowl i cada estiu actua al Festival d’Aspen Colorado com a director i pianista de…
música francmaçònica
Música
Música relacionada amb els rituals o els ideals de la francmaçoneria, associació secreta internacional apareguda a Europa a la primera meitat del segle XVIII que professa els principis de fraternitat mútua i de racionalisme.
La francmaçoneria suposà per a molts compositors un ideal de construcció d’un nou ens social estructurat sobre la base de la saviesa, la raó i la naturalesa Compositors com FAD Philidor, JG Naumann, WA Mozart, FJ Haydn, L van Beethoven, F Liszt, L Spohr, G Puccini, A Boito i JP Sousa formaren part d’alguna lògia En la celebració d’actes i rituals maçònics era habitual la presència d’obres musicals, bàsicament himnes, on s’exaltaven alguns dels seus ideals En ocasions, però, elements provinents de les obres francmaçòniques passaren a altres peces musicals no destinades directament…
retransició
Música
Passatge que, en modular al to principal, condueix a la reexposició.
La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro,…
Marielle Labèque
Música
Pianista francesa.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Ada Cecchi Més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumna de Lucette Descaves i de Jean Hubeau Formà duo amb la seva germana Katia i també ha tocat amb els percussionistes Jean Pierre Drouet i Sylvio Gualda, el violinista Agustin Dumay, els violoncellistes Frédéric Lodéon i Lynn Harrell i el clarinetista Richard Stoltzman Ha estrenat obres de L Berio i Ph Boesmans i ha efectuat nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a piano KV 242 i KV 365 de WA Mozart, amb l’Orquestra…
Arrigo Pelliccia
Música
Violinista italià.
Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i el 1959 fou…
distribució
Electrònica i informàtica
Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
Les centrals elèctriques produeixen energia elèctrica en forma de corrent altern trifàsic, de tensió compresa entre 5 i 30 kV per al transport fins als centres de distribució aquesta tensió és elevada a valors que poden arribar fins a 380 kV Per a la distribució és emprat actualment el corrent altern trifàsic de 220 V i de 380 V per a usos industrials i el monofàsic de 125 V o 220 V per a usos domèstics La freqüència és normalitzada a 50 Hz a Europa i 60 Hz a Amèrica Les xarxes de distribució urbanes poden ésser radials, en bucle o en anell o bé mallades, i solen…
corrent continu
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric constant.
Té sempre el mateix sentit i la seva intensitat és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació Els generadors electroquímics piles, bateries, etc i les dinamos són els principals generadors de corrent continu Per a transformar el corrent altern en continu són emprats els convertidors o, més correntment, els rectificadors Al començament de la utilització de l’energia elèctrica fou emprat el corrent continu per a les xarxes de distribució, però actualment és emprat exclusivament el corrent altern, i el corrent continu només…