Resultats de la cerca

Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau

L’església és dedicada a sant Josep

Formà part del municipi del Mont de Roda, que fou annexat al de Roda de Ribagorça a mitjan s XIX

Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…

Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front oriental…

La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà

Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

Situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d’1,5 ha La presència d’un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d’esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del s VIII aC