Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà tota la vida i amb el qual aconseguí sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, sis Copes del Rei 1964, 1970, 1973, 1974, 1976, 1979 i quatre Lligues 1970, 1977, 1978, 1980 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i de Mont-real 1976

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…

Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E Granados, F Marshall i VM de Gibert, i amplià estudis amb E Morera, F Pedrell i N Otaño El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922 Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes Deixà una producció extensa i variada Hi destaquen les òperes Canigó 1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna 1947, estrenada a Mallorca, amb…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Llegà a la ciutat de Barcelona una important biblioteca sobre temes d’indumentària i d’arts sumptuàries Fundà l’ Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament d’oficis artístics i belles arts

Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx ,  Calendari En Patufet , Pelele , Lecturas , Algo , etc També fou l’humorista que feu més collaboracions al TBO  1922-73 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi…

Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa Fou subcampió del món júnior 1988 en la prova de 10 km marxa En categoria absoluta, participà en tres Jocs Olímpics A Barcelona 1992, fou desqualificat en la prova de 20 km marxa, quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta Fou bronze en 50 km a Atlanta 1996 i quart en 50 km a Sydney 2000 També prengué part en cinc Campionats del Món, en els quals aconseguí una medalla d’or 1993 i una de plata 1995, ambdues en els 20 km En els tres Campionats d’Europa en què participà, obtingué…

Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor…

Llicenciat en filosofia i lletres en la secció d’història i especialitat d’arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, d’ençà l’any 2008 és director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Anteriorment havia estat coordinador de les àrees de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra És membre del consell consultiu del Consell Internacional de Museus i del Comitè Internacional de Museus d’Història i Arqueologia Ha estat president del comitè andorrà del Consell Internacional de Museus 1885-99 i…