Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Molí de les Goles de les Heures (la Quar)
Art romànic
Situació A primer terme i a baix hi ha els forats de la resclosa a segon terme els talls fets a la roca per a la canalització que desviava l’aigua cap al molí J Bolòs Forats d’una resclosa i restes de la canalització d’un antic molí, situats a les Goles de les Heures Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,2 — y 59,5 31 TDG 182595 Per arribar-hi cal agafar la pista que ressegueix la riera de Merlès al Cobert de Puigcercós, si hom…
Resclosa propera al Mas del Camp de Salselles (la Quar)
Art romànic
Situació Malgrat la distància, la fotografia mostra perfectament la línia ondulada que formen els forats de la resclosa, alguns dels quals, però, han estat totalment desgastats per l’aigua J Bolòs Forats d’una resclosa d’un antic molí, situats al costat sud del pont proper al molí de Vilardell Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,1 —y 60,2 31 TDG 181602 Cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès i que…
la Portella
Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
pantà de la Baells
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà, que rep les aigües del Llobregat
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins els termes de Cercs, Vilada i la Quar (Berguedà).
Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat
La serra de Picancel i la riera de Merlès
El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la…