Situació
A primer terme i a baix hi ha els forats de la resclosa; a segon terme els talls fets a la roca per a la canalització que desviava l’aigua cap al molí.
J. Bolòs
Forats d’una resclosa i restes de la canalització d’un antic molí, situats a les Goles de les Heures. Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: × 18,2 — y 59,5 (31 TDG 182595).
Per arribar-hi cal agafar la pista que ressegueix la riera de Merlès al Cobert de Puigcercós, si hom segueix la carretera que va de Borredà a Sant Agustí de Lluçanès, o bé a Vilalta, si venim de Puig-reig, de Gironella o de Vic. Aquest molí era situat al costat d’on actualment hi ha el pont que travessa aquest riu, per damunt de les anomenades Goles de les Heures.
Molí
Forats horitzontals fets a la riba dreta del riu, destinats a aguantar la resclosa.
J. Bolòs
En aquest indret potser és on hom pot veure més clarament com era un petit molí de l’alta edat mitjana. En un espai força reduït, hi havia la resclosa, la canalització de l’aigua i el casal del molí. Cal dir, encara, que, poc més avall d’on trobem tot això, gairebé exactament sota d’on ara hi ha el pont, hi havia una nova resclosa, una altra canalització, encara visible, i un possible casal moliner, del qual només restarien alguns forats cavats a la roca.
Ara, però, ens centrarem en el primer molí, situat uns 30 metres més amunt que aquest, ja que és el més ben conservat. De bell antuvi cal dir que ens trobem davant un tipus de resclosa, adaptat a les característiques del lloc, una mica diferent d’aquell que trobem en altres indrets d’aquest mateix riu.
No es tracta pas d’una resclosa fonamentada, com en la major part dels casos, en bigues clavades verticalment; en aquest lloc trobem que a la riba dreta gairebé tots els forats foren fets horitzontalment a la paret vertical de la gorja. N’hi ha uns vuit, alguns dels quals són força grossos; arriben a fer uns 20 per 40 cm.
A la riba esquerra hi ha onze forats, la majoria dels quals són verticals; aquests clots tenen un diàmetre d’uns 23 cm i, actualment, una fondària d’uns 15 cm.
I, com ja hem dit, la resclosa era així perquè s’adaptava a les característiques d’aquest indret, on el riu corre molt engorjat. El forat fet a l’espadat de la riba dreta que és situat més amunt, és a uns 55 cm per sota del nivell superior de la roca, en la qual el riu ha excavat les goles; el forat més profund és situat a uns 4,5 metres de fondària, en relació amb aquest nivell superior; normalment, l’aigua, en l’actualitat, encara passa 1,5 metres més avall d’aquest darrer forat. Cal pensar, doncs, que la resclosa havia de tenir una altura de prop de 10 metres (dels quals, gairebé 6 són per damunt del nivell actual de l’aigua) i una amplada d’uns 6,5 metres.
Un cop embassada l’aigua, aquesta era desviada cap a la riba esquerra, per una canalització cavada, almenys en part, a la roca i que havia de passar per on hi ha, actualment, la pista. Una mica més al nord de l’indret on s’alçava la resclosa, veiem perfectament que la paret de la roca, del costat de llevant, fou tallada, en una alçada d’uns 70 cm. L’amplada d’aquesta canalització, a l’entrada, havia d’ésser de 2,5 metres. El casal del molí cal pensar que era uns 10 o 15 metres més avall, al costat est de l’actual pista.
Bibliografia
- Jordi Bolòs, Miquel Fàbregas: Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l’alta edat mitjana. I. — Introducció, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 9, pàgs. 556-568