Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Fatiga muscular i cruiximent
La fatiga muscular és una sensació de cansament o esgotament, o fins i tot de dolor muscular, que es produeix quan, després de la realització d’un exercici físic intens o prolongat, s’acumulen en els músculs quantitats importants d’àcid làctic El cruiximent , una sensació de punxades en les masses musculars, es produeix també a conseqüència de l’acumulació d’àcid làctic en el teixit muscular, però no es presenta durant la realització d’un exercici físic intens o prolongat, sinó per mecanismes encara no completament dilucidats, després d’unes 24 a 48 hores En realitat, tant la fatiga muscular…
quallada
Alimentació
Producte semisòlid obtingut de la llet sotmesa a coagulació per l’acció del quall o altres enzims coagulants, sense addició de ferments lactis i sense separació del xerigot.
Pot ésser un pas previ a l’obtenció de formatge o d’un derivat làctic, típic del País Basc
pneumococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, és immòbil i no forma espores.
És aeròbic quasi sempre fermenta sucres i dóna àcid làctic com a producte final És el més important dels agents causants de les pneumònies
contractura
Patologia humana
Contracció permanent, involuntària i no reversible d’un o més grups musculars, que manté la zona respectiva en una posició viciosa.
Les contractures es caracteritzen per una activació del metabolisme muscular, un augment de la producció de calor, una glucòlisi i una formació d’àcid làctic
reacció de Barfoed
Bioquímica
Prova utilitzada per a diferenciar químicament els monosacàrids dels disacàrids.
Els monosacàrids, més reductors, precipiten ràpidament el coure reduït en forma d’òxid cuprós Cu 2 O vermellós a partir d’una solució d’acetat de coure en àcid làctic, mentre que els disacàrids provoquen aquesta precipitació més lentament
Adolph Strecker
Química
Químic alemany.
Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada
propionibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils immòbils, grampositius i incapaços de produir endòspores.
Són microaeròfiles i fermenten l’àcid làctic amb producció d’àcid propiònic, àcid butíric i etanol Llur hàbitat és la llet i els seus derivats, i s’allotgen a l’intestí dels remugants, de l’home, etc La família comprèn tres gèneres, Propionibacterium, Butybacterium i Zymobacterium
iogurt

Iogurt grec amb mel i fruits secs
© Eulàlia Rius
Alimentació
Aliment obtingut per fermentació làctica de llet completa o descremada, normalment higienitzada, concentrada o no.
Els bacteris fermentadors inoculats Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus transformen la lactosa en àcid làctic, provocant la coagulació de la caseïna Té una consistència cremosa i espessa, que es fluïdifica en agitar-lo Originari dels Balcans, hom el prepara amb llet d’ovella, cabra o vaca És refrescant, nutritiu i útil en dietètica
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP