La fatiga muscular és una sensació de cansament o esgotament, o fins i tot de dolor muscular, que es produeix quan, després de la realització d’un exercici físic intens o prolongat, s’acumulen en els músculs quantitats importants d’àcid làctic.
El cruiximent, una sensació de punxades en les masses musculars, es produeix també a conseqüència de l’acumulació d’àcid làctic en el teixit muscular, però no es presenta durant la realització d’un exercici físic intens o prolongat, sinó per mecanismes encara no completament dilucidats, després d’unes 24 a 48 hores.
En realitat, tant la fatiga muscular com la sensació de cruiximent tenen una mateixa causa, ja que es produeixen quan el sistema cardiorespiratori no aconsegueix aportar una quantitat suficient d’oxigen al teixit muscular i, en conseqüència, aquest ha d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir la seva activitat a partir de mecanismes energètics anaeròbics. Aquests mecanismes són idonis per a realitzar esforços intensos en curts períodes de temps. Tanmateix, si l’esforç intens es prolonga durant més d’unes poques desenes de segons, l’àcid làctic, un producte eventualment tòxic que és generat durant els processos metabòlics anaeròbics, s’acumula dins de les fibres musculars. És en aquests moments que es produeix la fatiga muscular, que si és molt manifesta pot acompanyar-se de dolor. L’àcid làctic tendeix a difondre’s des de les fibres musculars cap a la sang, i és eliminat bàsicament per mitjà de l’expiració pulmonar. Això no obstant, si l’esforç físic és molt intens, s’acumula en proporcions tan grans dins de les fibres musculars que hi persisteix durant unes quantes hores o dies. És en aquestes circumstàncies que es produeix la sensació de cruiximent.
Fins a un cert punt, la fatiga muscular, i el consegüent cruiximent, indiquen que el múscul ha estat sotmès a un treball dur, al qual respondrà incrementant-ne el volum i la força. Per això, en els entrenaments de força, sovint s’intenta portar els músculs fins al llindar de la fatiga. Tanmateix, quan allò que es pretén és potenciar les capacitats càrdio-respira-tòries, com succeeix en l’entrenament aeròbic, convé evitar la fatiga muscular, ja que quan aquesta es presenta, resulta pràcticament impossible mantenir un esforç sostingut. A més, un cop superat el llindar de fatiga muscular, l’acció dels músculs es fa menys coordinada, i es potencia la presentació d’accidents. Igualment passa amb la sensació de cruiximent, que la majoria de persones experimenten amb desgrat, i moltes vegades constitueix una excusa per a abandonar els entrenaments, sobretot en les primeres fases.
L’única manera de prevenir la fatiga muscular és disminuir la intensitat o la duració del treball muscular, i adaptar-les a les capacitats individuals de cada moment. En efecte, quan es disminueix la intensitat o la durada de l’esforç muscular, i atès que en aquestes circumstàncies el sistema cardiorespiratori continua treballant a la seva capacitat màxima, l’aportació d’oxigen a les fibres musculars comença a ésser suficient altre cop, al mateix temps que l’àcid làctic és drenat amb més facilitat des dels músculs cap als pulmons.
Una de les maneres pràctiques d’avaluar si efectivament s’està realitzant un esforç excessiu és guiar-se pel grau d’acceleració de la freqüència cardíaca i el nivell de panteix, tal com s’ha indicat abans. Així, si es comprova que la freqüència cardíaca és superior al 70% de 220 menys l’edat en anys del subjecte, o que el panteix és tan intens que impedeix de parlar amb una certa tranquil·litat, convé disminuir la intensitat o la duració de l’esforç físic, per bé que, sempre que la fatiga muscular no s’hagi ja instal·lat, no cal la seva interrupció.
La sensació de cruiximent es pot prevenir si s’evita la fatiga muscular. Aquesta conducta és molt senzilla per a les persones físicament entrenades i habituades als entrenaments. Tanmateix, en els subjectes que porten una vida sedentària, i que es troben en les fases inicials de l’entrenament, pràcticament qualsevol esforç físic sostingut porta al llindar de la fatiga i, encara que no la percebin en aquest moment, és habitual que més endavant n’experimentin les conseqüències en forma de sensació de cruiximent. Això no obstant, per tal de disminuir la seva intensitat, sempre és convenient, abans de finalitzar cada sessió d’entrenament, dur a terme de manera adequada i completa els exercicis i moviments destinats a la relaxació o recuperació. Aquests exercicis es poden completar, també, amb massatges musculars locals, que faciliten la sortida de l’àcid làctic des del teixit muscular cap a la sang.