Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
cort reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, organisme administratiu i consultiu del rei, derivat de l’antiga cúria règia franca i de la cúria o cort comtal catalana.
No era permanent i era presidida pel mateix sobirà Al s XIII passà d’òrgan consultiu a legislatiu cort general , mentre que les funcions consultives i, en part, executives continuaren a càrrec del consellreial , de caràcter permanent
El Tribunal de Luxemburg insta Polònia a suspendre l’òrgan disciplinari dels jutges
El Tribunal de Justícia Europeu sentencia que Polònia ha de deixar sense efecte l’òrgan disciplinari del Tribunal Suprem creat el 2017 i controlat pel Parlament, on el partit Llei i Justícia té majoria La Comissió Europea, que va adreçar la pregunta al TJE, argumentava que l’òrgan soscava la independència judicial en favor del legislatiu
Codi d’Osca
Història
Primera compilació de furs aragonesos aprovada a les corts de 1246-47.
El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598
National Archives and Records Administration
Agència federal independent nord-americana, creada el 1934 i encarregada de preservar una part del patrimoni documental dels Estats Units d’Amèrica i de fer-lo accessible als ciutadans nord-americans.
Els documents més significatius i antics es troben dipositats a l’edifici original dels Arxius Nacionals a Washington DC, el centre més important de tots els que constitueixen el NARA Els Arxius Nacionals són formats per 33 establiments més, que acullen més de quatre bilions de documents procedents del poder legislatiu, executiu i judicial del govern federal, i també materials en altres suports, com pellícules, fotografies, mapes i enregistraments
Lazare Hippolyte Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional
Jairamdas Doulatram
Política
Polític indi.
Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959
capítol de cort
Història
Als països de la corona catalanoaragonesa, proposició que, a les corts, feien al rei els estaments —o qualsevol d’ells amb el consentiment dels altres— recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.
Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur
Louis de Fontanes
Literatura francesa
Poeta francès.
Gairebé sempre didascàlic — Le poème du verger 1788, Essai sur l’Astronomie 1789, La forêt de Navarre 1778, Les Montagnes 1788—, és un exemple típic del didactisme del s XVIII Molts escrits seus són una apologia de Napoleó, el qual l’any 1808 el nomenà president del cos legislatiu i grand-maître de totes les escoles, de les quals fou un reorganitzador Fou ministe d’estat i membre del consell privat de Lluís XVIII de França
Cambra de Representants
Cambra baixa del congrés dels EUA.
Consta de 435 membres elegits per a dos anys proporcionalment al nombre d’habitants de cada estat cada membre representa com a terme mitjà de 300000 a 400000 habitants El Senat i la Cambra de Representants estan en pla d’igualtat en l’aspecte legislatiu, llevat en matèria d’imposts, en què únicament la Cambra de Representants posseeix la iniciativa, així com en el cas de l’ impeachment Ambdues cambres posseeixen també atribucions constitucionals, electorals i judicials
concentració de poders
Política
Acumulació de tots tres poders (legislatiu, executiu i judicial) en un poder únic.
És pròpia de règims totalitaris dictadures, feixisme i governs de militars