Resultats de la cerca

Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…

Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i Esglésies…

Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es…

El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre,…

Fill segon del cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat, juntament amb el seu germà Rodrigo, pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Participà en la guerra de Granada El 1500 passà a Nàpols com a general de l’armada, conquerí la Calàbria i aconseguí diversos èxits, que foren recompensats, el 1506, amb els comtats de Melito gran d’Espanya des del 1516 i d’Aliano, amb la dignitat de gran justicier de Nàpols i amb la senyoria de Francavilla i diverses baronies De retorn a la Península, fou nomenat lloctinent general de Catalunya i València 1520, però, a causa del desencadenament…

El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del…

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran…

El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’apanatge a diferents prínceps…

Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou…