Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
El que cal saber de l’astigmatisme
Patologia humana
L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana Sovint, però, l’astigmatisme es presenta associat a un altre…
lent
Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que…
llinassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les butomàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles totes radicals, junciformes, i de flors rosades dispersades en umbel·la terminal.
Es fa en cursos lents d’aigua, a quasi tot Europa
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges…
lent de contacte
Oftalmologia
Càpsula de plàstic o de vidre que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió.
Les lents de contacte substitueixen les ulleres per raons estètiques o de seguretat
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
foticó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador de televisió que constitueix una millora de l’iconoscopi d’imatge.
És, doncs, molt semblant a aquest, però mitjançant una font d’electrons lents són compensats els electrons secundaris de la placa collectora
miopia
Oftalmologia
Anomalia de la refracció estàtica de l’ull, consistent en el fet que els raigs lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat pel davant de la retina, quan l’acomodació no intervé.
El miop o curt de vista veu borrosos els objectes allunyats Hom pot corregir la miopia amb unes ulleres o unes lents de contacte adequades
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon