Resultats de la cerca

Estudià a Princeton, Roma i Chicago Es dedicà a les llengües i a la lingüística general fou deixeble de L Bloomfield i a la filologia romànica En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme Entre els seus estudis més de quatre-cents títols cal remarcar Bibliography of Italian Linguistics 1941 refosa en Bibliografia della linguistica italiana 1958 Descriptive Italian Grammar 1948 Short History of Italian Literature 1951 Manuel of Applied Linguistics…

Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials nacionals, regionals i locals majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat…

Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa

És conseqüència de factors naturals o històrics La frontera entre llengües sol comprendre isoglosses superposades o molt acostades per exemple, la que separa el català i l’occità sovint, però, hi ha zones de transició com la del Capcir Les fronteres entre dialectes presenten més interferències per exemple, entre valencià i català nord-occidental

Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’…

El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…

Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada…

Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres principals són…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la…

Se situa en l’ordre dels usos lingüístics