Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
satèl·lit estratosfèric
Satèl·lit de comunicacions que opera a l’estratosfera, normalment al voltant de 20 km sobre el nivell del mar.
Poden ésser avions o zepelins i, respecte als satèllits espacials, ofereixen l’avantatge de poder tornar a terra per reparar o canviar els sistemes de telecomunicacions, HAVE i Heliplat
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la salinitat és una de…
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
ciutat satèl·lit
Urbanisme
Tipus de ciutat de segon ordre que, malgrat ésser supeditada a la gestió econòmica o financera d’una gran ciutat, constitueix per a la seva població un medi vital permanent.
És de fundació voluntària, en el marc d’una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l’autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l’autonomia La primera ciutat satèllit creada fou a Estocolm Vällingby, però els problemes de lentitud en el desenvolupament industrial han provocat l’emigració diària de la mà d’obra vers el centre de la ciutat Uns altres exemples es donen a Alemanya Sennestadt, prop de Bielefeld Hochdahl i Garath, prop de Düsseldorf, a les ciutats dels pòlders del Zuiderzee i a…
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg
televisió per satèl·lit
Mètode de transmissió televisiva en què l’emissora envia el senyal a un satèl·lit de comunicacions que, a través dels transponedors, el rebota vers l’àrea de cobertura geogràfica.
Aquesta modalitat facilita la difusió del senyal televisiu a zones molt àmplies i permet superar les dificultats de transmissió que suposen els accidents orogràfics
internet per satèl·lit
Electrònica i informàtica
Accés a internet a través d’una connexió via satèl·lit.
Aquest tipus de connexió requereix d’un equipament especial un mòdem bidireccional o astromòdem compatible amb l’estàndard DVB, una antena parabòlica, un LNB, un alimentador i finalment un proveïdor que proporcioni accés a internet via satèllit Si la transmissió de dades és bidireccional, es basa en l’estàndard DVB-RCS, que considera un canal de retorn via satèllit La necessitat de disposar d’un equipament especial encareix la installació, per la qual cosa l’internet via satèllit es té en compte com una solució per a indrets on no sigui possible la connexió via xarxa telefònica bàsica o via…
protocol d’internet per satèl·lit
Protocol d’internet utilitzat en les comunicacions per satèl·lit.
És un sistema de transmissió de paquets dissenyat específicament per a optimitzar el tràfic IP en transmissions via satèllit Mitjançant un terminal IP-SAT, el tràfic IP s’assigna en paquets de transport MPEG utilitzant canals virtuals anomenats identificadors de paquets PID, de l’anglès Packet Identifiers Aquests paquets s’envien a través de la xarxa de satèllits mitjançant el protocol DVB-S, i un cop són a l’estació Hub, es descodifiquen i s’encaminen cap a les diferents xarxes públiques o privades
sistema global de navegació per satèl·lit
Sistema en desenvolupament que integra els sistemes de posicionament americà GPS i el rus GLONASS, juntament amb altres satèl·lits GEO.
Consisteix en la utilització d’una constellació de satèllits d’òrbita mitjana MEO que donen cobertura global a la Terra, i que emeten un conjunt de senyals que possibiliten a un observador determinar la seva posició geogràfica a partir de la recepció d’un mínim de tres senyals de tres satèllits diferents Proporciona informació precisa per navegació en temps real de l’ordre d’1 a 5 m En una primera fase, el GNSS1 reuneix les possibilitats dels sistemes GPS i GLONASS, i les augmenta amb altres sistemes El GNSS és menys dependent del control militar que el GPS La participació europea en aquesta…