Resultats de la cerca

El cambrer tenia la missió de llegir i repetir als alumnes les lliçons del mestre i de fer-los pràctiques apropiades

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…

Una unitat didàctica pot abastar diverses classes o lliçons La distribució en el temps de les unitats didàctiques, és anomenada temporització o periodització dels continguts

Rebé lliçons de Dionisio Aguado Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on feu diversos concerts Compongué algunes obres per a aquest instrument fantasies, valsos, etc, una selecció de les quals fou publicada el 1885

Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642

D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original

Treballà en l’elaboració de l’àlgebra de la lògica, que havia introduït GBoole, i posà de manifest els aspectes d’ordre reticular que caracteritzen l’àlgebra de Boole La seva obra principal és Vorlesungen über die Algebra der Logik ‘Lliçons sobre l’àlgebra de la lògica’, 1890-1905

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo